20è Aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés

 

Podeu gaudir de l’exposició que hi ha a  la Biblioteca de Lletres del  21 de juny fins al 22 de setembre del 2013 sobre el periodista
i escriptor, Vicent Andrés Estellés. 
Un dels més importants poetes valencians del Segle XX,
alhora dels més reconeguts dins de la llengua valenciana, considerat
el principal renovador de la poesia valenciana contemporània.
Va
nàixer en una família de forners, durant la Guerra Civil va
aprendre l’ofici de forner i d’orfebre i també de mecanografia,
la guerra va jugar un paper molt important en la seva obra, en la
qual la mort és un tema recurrent.
Va
passar la joventut a València, on s’aficionà a la literatra de
forma autodidacta, els autors que més li influïren en aquesta etapa
van ser: Baudelaire,
Neruda … ;
en català, Verdaguer,
Carner,
Riba, Rusiñol,
Ausiàs March,
Màrius Torres,
Salvat-Papasseit
i Rosselló-Pòrcel.
Al
1942 va publicar el seu primer article al diari “Jornada” i a
partir de llavors va anà a estudiar periodisme a l’Escola Oficial
de Periodisme a Madrid. L’any 1948 tornà a València per treballar
com a periodista al diari
Las
Provincias
.
Allí
es va fer amic de

Joan Fuster i
de Manuel
Sanchis i Guarner
i establí una relació amb la seua futura
muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
Es
casà amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als
quatre mesos: així s’ancorava per sempre el tema de la mort a la
seua obra i, en particular, al Coral romput, “La
Primera Soledad
” i “La Nit“, inspirats en
aquest fet. Més tard va tindre dos fills més, Carme i Vicent.
L’any
1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ocupar
fins l’any 1978. Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de
jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava
dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i
altres activitats culturals: de fet, el mateix any rebé el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes
i, el 1984,
el Premi
de les Lletres Valencianes
. Durant uns anys es traslladà a viure
a Benimodo (la
Ribera Alta
), convidat oficialment per les autoritats, i combinà
la poesia amb la prosa.
En els últims anys
encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la
Universitat
Catalana d’Estiu
de Prada
(Conflent) en
1990 o el dels Premis
Octubre
. Vicent Andrés Estellés morí als 68 anys a València.
La
seva obra és molt diversa i extensa. Encara que és més coneguda
per la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions
de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són
la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d’un prisma popular,
directa i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de
catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o
anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot,
Cançoner o Mural del País Valencià,
dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que
considerava més adients. Per consultar el fons que té la Biblioteca de Lletres sobre aquest autor feu un clic aquí
Enllaços
relacionats:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s